L’eurodiputat per CDC, ponent de l’informe anual del BCE, denuncia que “l’eficàcia de la política monetària expansiva del BCE topa amb les ineficiències de polítiques fiscals centralistes” com les de l’Estat espanyol

Ramon Tremosa ha mantingut avui vàries reunions a Frankfurt, tant a la seu del BCE com a la seu del Bundesbank.Com a ponent del Parlament Europeu de l’informe anual del BCE de 2015, Tremosa ha mantingut  reunions privades amb Mario Draghi, president del BCE,  i Jens Weidman, president del Bundesbank, així com també amb altres alts càrrecs dels dos bancs centrals esmentats. L’objectiu de les trobades ha estat contrastar opinions sobre l’informe abans de presentar-lo a la comissió d’Economia del PE. La primera redacció d’aquest informe, que prepara el diputat ponent, serveix de base per als debats en seu parlamentària i per a la presentació d’esmenes, abans del debat final a plenari amb Mario Draghi i del vot definitiu del mateix.

 

Mario Draghi compareix a la comissió d’Economia del Parlament Europeu cada dos mesos, en unes sessions obertes a la premsa i al públic en general en les quals els eurodiputats fiscalitzen l’execució de la política monetària del BCE, fent tota mena de preguntes, durant tres hores,  al president del BCE.

 

Tremosa ha anunciat a Mario Draghi que proposarà ampliar el mandat del Banc Central Europeu, per tal que la prevenció i el control de possibles noves bombolles financeres sigui tan important per al BCE com ho és avui l’objectiu del control de la inflació. Tremosa considera que hi ha un risc real que l’economia europea entri en una llarga fase d’estancament, entre altres raons pels efectes deflacionaris de la globalització i d’una demografia europea en declivi, fets que suposen creixents implicacions en termes macroeconòmics (l’envelliment de la població genera més estalvi i menys consum). En aquest context, pot ser molt més difícil d’assolir els objectius del BCE en termes d’inflació del 2% sense generar grans bombolles financeres, conclou Tremosa.

 

Tremosa considera que, tot i les excepcionals mesures extraordinàries posades en pràctica pel BCE en els darrers anys, “la política monetària no és omnipotent”. Si els Estats de la zona euro no duen a terme reformes estructurals -per tal d’incentivar la inversió en el cas d’Alemanya i per augmentar la competitivitat en el cas de França, Itàlia oEspanyales polítiques extraordinàries del BCE cada cop seran menys efectives.

 

En aquest sentit, el debat de l’informe anual del BCE també girarà al voltant dels efectes no previstos ni desitjats de les polítiques extraordinàries impulsades per Draghi: els tipus d’interès baixos a llarg termini, fins al punt d’arribar a ser negatius, amenacen el model de negoci de la banca comercial, així com també posen en risc la sostenibilitat del negoci de les companyies d’assegurances (obligades a comprar grans quantitats de deute públic, en principi un actiu financer sense risc) i dels plans de pensions privats.

 

Un altre debat interessant entorn de l’informe és el possible impacte sobre les desigualtats econòmiques i socials d’aquestes polítiques monetàries extraordinàries del BCE: injectant grans quantitats de diners en els mercats financers, la possible generació de bombolles a la borsa i en altres actius financers podrien estar beneficiant les rendes més altes, augmentant les desigualtats socials i polaritzant la societat.

Ramon Tremosa també defensarà en el seu informe que el BCE reorienti la composició de l’actual programa QE(Quantitative Easing ,compres massives de deute públic) per tal de que tingui un impacte més gran sobre l’economia real, a partir d’un major pes en les compres esmentades dels títols lligats a préstecs a PIMEs i la construcció d’infraestructures d’interès europeu d’energia i transport, com ara el corredor mediterrani (Programa TEN-T).

 

En aquest sentit, Tremosa també plantejarà el debat sobre si alguns països com Espanya s’han aprofitat des de 2012 de les polítiques expansives del BCE per a finançar el seu deute públic ineficient de manera més barata. El fet que el deute públic que compra el BCE estigui o no condicionat a finançar la inversió en infraestructures rendibles, recerca o educació (aquests camps són els que generen uns retorns econòmics i socials més alts de les inversions) serà un altre dels punts més interessants del debat del seu informe anual.

 

Finalment, Tremosa també posarà a debat si l’eficàcia limitada de la política monetària expansiva del BCE té alguna relació, en alguns països, amb les ineficiències de les seves polítiques fiscals, centralitzades a nivell tributari i amb poca competència bancària que faciliti un accés barat al crèdit bancari a les PIMEs. En aquesta línia, laComissió Europa va publicar al 2012 un document (“Fiscal Decentralization and Fiscal Outcomes”, n. 468) que apunta als possibles efectes del centralisme polític, tributari i financer com un dels motius que redueixen els efectes de la recuperació econòmica, disminuint el flux de crèdit que arriba als territoris més deslligats de les grans capitals.

 

En aquest sentit, Tremosa posa en valor la importància de les caixes locals i regionals alemanyes a l’hora de mantenir el flux de crèdit a l’economia real durant els anys de la greu crisi financera internacional, durant la qual la gran banca alemanya va quedar intoxicada i en va paralitzar la seva capacitat d’atorgar crèdits.

 

Ramon Tremosa, que presentarà a mitjans de juny el seu informe a la comissió d’Economia, ja va ser ponent de l’informe anual del BCE el 2011.