El 17 de novembre de 1974 el monestir de Montserrat va ser testimoni de la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya>. Naixia un moviment catalanista amb voluntat de representar i servir a una gran majoria del nostre país.

“Un moviment encaminat a promoure la mobilització i la coordinació d’amplis sectors del país, a partir d’una Federació i articulació de tendències amb vista a la realització d’un programa polític en una línia de centreesquerra”

Comunicat de la I Assemblea de CDC, novembre del 1974

La fundació d’un moviment

El naixement de Convergència s’ha de situar en l’acabament del franquisme i en el resultat d’una iniciativa impulsada per Jordi Pujol i Soley. Pujol va liderar una organització de persones sense adscripció política concreta per començar a plantejar la necessitat d’unificar esforços per afrontar el procés de transició a la democràcia. Durant l’estiu del 73, Pujol va repartir un escrit en què definia la seva posició política i on posava les bases de la futura definició ideològica de CDC, centrada en l’humanisme cristià, personalista i nacionalista, i reconeixia que la socialdemocràcia sueca era la seva font d’inspiració. Al maig-juliol del 74 es va fer pública una crida per a promoure una forma organitzativa entre persones que compartissin l’ideal democràtic, la definició de Catalunya com a nació i la vocació europea. Jordi Pujol va convocar una reunió a Premià de Dalt on plantejava per primer cop la idea de crear un moviment, el “pal de paller”. Finalment, aprofitant el 75è aniversari del Futbol Club Barcelona a Montserrat el 17 de novembre es convoca una reunió plenària al monestir i va ser en aquella reunió on va néixer Convergència Democràtica de Catalunya.

Amb la celebració, el 28 de març de 1976, de la III Assemblea General, Convergència es constitueix formalment en un partit polític i es dota d’uns estatuts provisionals que permeten una millor organització, enquadrament dels militants i l’elecció dels òrgans de representació i direcció.

Convergència tenia com a objectiu vertebrar un gran moviment nacionalista català i, per tant, es dirigia a tots els catalanistes demòcrates, a la gent amb actitud constructiva i amb mentalitat de ‘Fer país’. Una actitud que s’ha mantingut fins a l’actualitat.

Reconstruint la nació catalana

L’any 1980 es celebraven les primeres eleccions democràtiques. Convergència es presentava en coalició amb Unió Democràtica de Catalunya com l’opció de casa, la més idònia per a governar la Generalitat i deixar clar que la institució recuperada no era una sucursal de Madrid. Convergència, amb Jordi Pujol al capdavant, guanyava les eleccions i es convertia en partit de govern.

A més a més de governar el país, CDC va aprofitar els anys 80 per eixamplar el seu espai al voltant de dos eixos: el nacionalisme i la moderació i es va presentar com el moviment al servei de la llibertat nacional de Catalunya i la proposta catalana per a la modernització de l’Estat.

Un partit present arreu

El municipalisme també ha estat un dels nostres protagonistes. Els regidors i regidores de CDC han estat i són la vertebració de les nostres institucions locals i la base sobre la qual hem construït el projecte. Convergència és territori i hem vertebrat el municipalisme català basat en servir responsablement els ciutadans, en atendre les persones, en la cohesió social i en la construcció nacional.

Artur Mas, refundació del catalanisme

L’any 2003, encapçala la candidatura al Parlament de Catalunya, Artur Mas. Per setena vegada consecutiva, CiU esdevé la força majoritària al Parlament, amb 46 escons. A partir del 2003, Artur Mas pronuncia una sèrie de conferències en què es compromet que CiU situï Catalunya a l’avantguarda del lideratge social i econòmic i aposta pel dret a escollir en el camp dels serveis que conformen l’Estat del benestar. L’any 2007, Mas pronuncia la conferència ‘El catalanisme, energia i esperança per a un país millor’ on va defensar una refundació del catalanisme que tingui com a eix el dret a decidir. Per Artur Mas, la Casa Gran del Catalanisme és un concepte que té com a doble repte “aplegar més gent de diferents sensibilitats al voltant d’un partit obert com CDC i posar al dia el concepte de catalanisme”. L’any 2010, a les eleccions al Parlament de Catalunya. Convergència i Unió, amb Artur Mas al capdavant, guanya els comicis i podrà governar en minoria.

Una nova etapa per a un nou país

Del 23 al 25 de març del 2012, Convergència celebra el seu 16è Congrés a Reus amb el lema “Una manera de fer, una manera de ser”. En aquest congrés, Convergència marca com a objectiu assolir la plena sobirania, l’Estat propi. Uns mesos més tard, tenint en compte la gran mobilització ciutadana a favor d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya i el ‘No’ a la proposta del president Mas a Rajoy sobre un pacte fiscal, Mas convoca eleccions anticipades. La voluntat de convocar una consulta i treballar per l’estat propi queden reflectits al programa electoral de CiU, i posteriorment en l’acord de legislatura i les resolucions aprovades per àmplia majoria al Parlament de Catalunya.

Convergència Democràtica de Catalunya celebra el 6 de setembre del 2014 un Consell Nacional extraordinari per tal de ratificar la nova estructura de la direcció del partit que encapçala Josep Rull com a coordinador general. Ara tenim un partit nou per un nou país que volem independent i lliure.

Sempre hem volgut fer un partit que fos capaç d’aplegar gent, que fos capaç de reunir-se amb molta gent, i per tant gent diversa. Tenim vocació d’un partit que sigui capaç de construir un país.

CDC és un partit de gent, d’homes i dones, de gent que estima el seu país i que treballen per fer-lo millor.